Dificultats de la vida quotidiana (I)

Diumenge, 14 d'octubre de 2012
Mod: productiva
Música: A man in love (Super Junior)

M'estic intentant acostumar a la vida nipona, però no és fàcil... no ho posen fàcil.
Avui el post va dedicat a totes les coses a les que em costa acostumar-me... començant pel tema              * Escombraries.

La cosa té tela, perquè no només has de reciclar com estem acostumats a fer-ho nosaltres: paper, cartró, vidre... sinó que a més a més de fer-ho un xic diferent, has de treure les basures en uns dies concrets a una hora concreta. En el meu cas l'haig de treure de 7h a 8h del matí.

Aquí us deixo el paper informatiu que em van donar els caseros, per poder reciclar correctament. Hi ha anotacions meves dels dies que s'han de treure...

Cal dir, que pel carrer, no hi ha papereres, o més ben dit, és molt però molt raro trobar-ne. Tot i així, al terra no hi ha brutícia.

* Una altra cosa difícil són les bicicletes... Encara que sembli impossible, tinc la sensació que en qualsevol moment acabaré sota d'alguna d'elles... Els hi tinc més "pànic" que als cotxes!  jajajaja.

La majoria de la gent va en bici a tot arreu i en el meu barri no és una excepció. És molt fàcil veure de bon matí a les mares que porten els nens a l'escola en bici (sí, igual que es veu ens els animes estil Shinchan, Doraemon, Bola de drac,...).
I també és fàcil que t'acabin atropellant, tot i que tenen una habilitat nata per esquivar-te, però et dónen més d'un ensurt.  ;)
La gent que ja heu estat per aquesta banda de món, sabeu del que parlo.

Fila de bicis

Esperant el semàfor

Sembla mentida que tan organitzats que són a l'hora de caminar pel carrer, tots caminant per la mateixa banda, sobretot en les grans ciutats, i tan maldestres a l'hora de passar pels passos de vianants, on si et descuides, et fan rebotar com una pilota.

* I parlant de coses difícils... les sortides del metro, són tota una aventura. Ho dic molt seriosament. A no ser que sàpigues exactament per quina has de sortir, acabes donant més voltes que una baldufa. Qui ha trepitjat les estacions de metro de Japó em donarà la raó, ho sé, jejeje. Ja que, moltes vegades les sortides estan molt disperses entre elles i sortir per una o sortir per una altra, pot significar haver de caminar de 5 a 10 minuts per trobar-les... Lo bo d'això és que fas exercici involuntari, encara que els peus no t'ho agraeixen pas.

Us deixo uns plànols (poc clars, ho sé) de les línies dels trens i els metros de Tokyo.
Ens podem trobar, la Jr que enllaça les "principals" parts de Tokyo, el metro Tokyo i les línies locals. Cal dir, que moltes línies locals, a l'arribar a unes parades concretes, es transformen en línies del metro de Tokio. Algo una mica liós els primers dies, però resulta d'agrair, quan per arribar a casa no et fa falta fer transbords.

Aquí es poden veure la JR, les línies del metro i algunes de locals

Aquí es repeteixen algunes línies però surten línies locals noves

I aquí podeu veure un exemple de les sortides disperses d'una estació petita. Imagineu-vos llavors les grans...

I es pot veure que no les separen 10 simples metres...

Per sort, hi ha lavabos per arreu!

I de moment fins aquí.
Si voleu que parli d'algo en concret, poseu-ho als comentaris.

^_^

Fins aviat (Mata ne - またね! )